Ciència i música.

ESMORZAR “CIÈNCIA I MÚSICA”
30/10/2007
Amb Josep Perelló

<<Si volem parlar de música i ciència ho podem encarar des de façanes molt diverses i diferents. Jo sóc físic, però un neurocientífic ara mateix hi té molt a dir, un psicoleg també, fins i tot un químic. I clar, per explicar la cosa en 20 minuts i deixar coses clares, cal agafar potser la vessant una mica històrica. Aquesta és la idea, però sigueu lliures d’interrompre’m quan vulgueu. Volia parlar de Pitàgores fins ara mateix, quan la ciència té una part molt imporant en la creació.>>

Música i poder. “El poder de la música. La música del poder”.

ESMORZAR “EL PODER DE LA MÚSICA, LA MÚSICA DEL PODER”
18 de setembre de 2007
Amb Carmen Pardo

<<El por qué del título, primero me habían comentado el título de Música i poder, y yo he propuesto EL PODER DE LA MÚSICA, LA MÚSICA DEL PODER, un poco para que nos centráramos en los nexos que hay. No podemos hablar de música y poder como si el poder fuera un sistema de control absolutamente manipulador en el que la música ocupa un lugar totalmente subordinado y ya está. Sinó que la música tiene un poder mismo, no se trata de un dominio de una instancia sobre otra sinó de acoplamientos que se hacen.>>

Música i religió

MÚSICA I RELIGIÓ 26/06/07

Amb Oriol Pérez

<<Després del Concili Vaticà II hi va haver un gran drama, la missa es va deixar de cantar. I per fer alguna cosa que ha fet que es perdés l’aspecte mistèric entre el cant i la litúrgia.

Per aquests dos fets, que s’ha perdut el contacte directe amb la música, i aquest nihilisme, potser veiem la música i la religió no tant com conceptes antagònics però sí com dues coses que no encaixen. I aquí hi ha un gran error, ja ho diu el mateix concepte, parlarem d’etimologia: La música és per definició l’art de les muses, que tradicionalment tenen alguna cosa tenen a veure amb la divinitat. Per tant les muses ens porten cap a alguna forma del sagrat.>>

Flamenc a Catalunya, per a no iniciats.

ESMORZAR FLAMENC. 22 maig 2007

Diego Ruiz. Integrant de l’equip del Taller de Músics i activista del flamenc (cursos a la universitat, mitjans de comunicació,…).
Juanlu “El Canijo”, ex-baixista d’Ojos de Brujo (n’ha estat co-fundador, co-compositor i co-productor artístic) i productor i director del projecte Calima. Ha col·laborat, entre d’altres, amb Amparanoia i Macaco.

<<Jo em pregunto, existeix públic de flamenc a Catalunya, avui? És públic habitual? És nou? Jo crec que encara hi ha un seguit de tòpics que et trobes en expressions diverses i a vegades esperpèntiques quan es parla de flamenc a Catalunya. >>

La funció de la crítica musical

ESMORZAR CRÍTICA MUSICAL 24/04/07

Nando Cruz
Rafael Tapounet

<<Era un moment en què el món musical era totalment diferent. L’accés era molt més complicat. La música tenia una càrrega de dissidència que ara no té. Ara hi ha molta més oferta, de concerts i a internet. Abans la persona que ho feia guanyava prestigi. Tot l’escenari ha canviat. Ara hi ha moltíssima més informació, i més maneres d’accedir-hi, està tot més fragmentat. Ja no hi ha gurús.>>

6è Fòrum Indigestió 2007 sobre l’estat de la música a la ciutat

L’impacte de la tecnologia en la creació musical.

ESMORZAR MÚSICA I TECNOLOGÍA

12/12/2006

Joan Elies Adell: “Fer música el segle XXI”(UPC)
Xavier Serra: “MTG. El grup de tecnologia musical, de la UPF”

<< “La música, expressió artística i instrument de comunicació social, ha acompanyat l’ésser humà al llarg de la seva història”. És evident que és un dels àmbits culturals, penso, que ha estat més sacsejat en els processos de globalització cultural i econòmica, precisament amb l’arribada de les tecnologies. És a dir, la tecnología ha fet que la música sigui el discurs en qual més han canviat les regles del seu consum i en relació amb les persones.>>

Festivals de música: Funció i estructures organitzatives.

ESMORZARS DE L’OBSERVATORI
12/12/06
Nando Cruz, Periodista
Alberto Guijarro, Primavera Sound

<<El model de festival urbà s’ha mostrat com una solució estupenda, perquè la gent se’n torna a dormir a casa, elimines zona d’acampada, mercadillo, aquestes coses que sortien al voltant, de fira artística, escenaris de teatre… i et centres més en la música. Podríem entrar a discutir si un festival que se centra només en la música és realment un festival, en el sentit que aquests models inicials en els quals s’han inspirat molts promotors estaven definits com un esdeveniment en què la música era el més important, però no l’únic que passava.>>

L’educació musical

L’ENSENYAMENT MUSICAL 28/11/06

Núria Sempere (Escola de Música de l’Hospitalet) i Lluís Cabrera (Taller de Músics)

<<Es como dar por sentado que de medicina sólo pueden hablar los medicos, de madera los carpinteros, del metro los decimales, de la guerra los militares soldados, de casa los arquitectos, de alcohol los camareros, y tira porqué me toca. Algunas actuaciones en directo se quiebran por una excesiva distancia entre lo que ocurre en el escenario y lo que desde él se transmite. Es decir: falta de creencia y pasión, es decir, el que deia Billy Holliday a les seves memories editades el 56: “Todas las personas son diferentes, no hay dos personas idénticas, y lo mismo tiene que suceder en la música, de lo contrario no será música.” I això ho deia ella, una persona poc elitista en cap sentit, molt de la base i molt castigada per la vida. I crec que aquí rau una de les claus de l’assumpte.>>

Polítiques de suport a la cultura musical local.

14/11/06. POLÍTIQUES LOCALS DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA MUSICAL
Amb Stephane Berger (El Mediator, Perpinyà) i Carles Sala (Acció Cultural, ICUB, Aj. Barcelona)

<<A l’anterior, l’accent estava molt clar que es posava en l’economia, en la internacionalització de la cultura, en les eines de producció. Recollia l’ànsia del sector, i va esdevenir certa catarsi, un debat sobre polítiques culturals, què havia de fer el Ministeri, què la Generalitat, què l’Ajuntament… >>