Ciència i música.

ESMORZAR “CIÈNCIA I MÚSICA”
30/10/2007
Amb Josep Perelló

<<Si volem parlar de música i ciència ho podem encarar des de façanes molt diverses i diferents. Jo sóc físic, però un neurocientífic ara mateix hi té molt a dir, un psicoleg també, fins i tot un químic. I clar, per explicar la cosa en 20 minuts i deixar coses clares, cal agafar potser la vessant una mica històrica. Aquesta és la idea, però sigueu lliures d’interrompre’m quan vulgueu. Volia parlar de Pitàgores fins ara mateix, quan la ciència té una part molt imporant en la creació.>>

Música i poder. “El poder de la música. La música del poder”.

ESMORZAR “EL PODER DE LA MÚSICA, LA MÚSICA DEL PODER”
18 de setembre de 2007
Amb Carmen Pardo

<<El por qué del título, primero me habían comentado el título de Música i poder, y yo he propuesto EL PODER DE LA MÚSICA, LA MÚSICA DEL PODER, un poco para que nos centráramos en los nexos que hay. No podemos hablar de música y poder como si el poder fuera un sistema de control absolutamente manipulador en el que la música ocupa un lugar totalmente subordinado y ya está. Sinó que la música tiene un poder mismo, no se trata de un dominio de una instancia sobre otra sinó de acoplamientos que se hacen.>>

Música i religió

MÚSICA I RELIGIÓ 26/06/07

Amb Oriol Pérez

<<Després del Concili Vaticà II hi va haver un gran drama, la missa es va deixar de cantar. I per fer alguna cosa que ha fet que es perdés l’aspecte mistèric entre el cant i la litúrgia.

Per aquests dos fets, que s’ha perdut el contacte directe amb la música, i aquest nihilisme, potser veiem la música i la religió no tant com conceptes antagònics però sí com dues coses que no encaixen. I aquí hi ha un gran error, ja ho diu el mateix concepte, parlarem d’etimologia: La música és per definició l’art de les muses, que tradicionalment tenen alguna cosa tenen a veure amb la divinitat. Per tant les muses ens porten cap a alguna forma del sagrat.>>

Flamenc a Catalunya, per a no iniciats.

ESMORZAR FLAMENC. 22 maig 2007

Diego Ruiz. Integrant de l’equip del Taller de Músics i activista del flamenc (cursos a la universitat, mitjans de comunicació,…).
Juanlu “El Canijo”, ex-baixista d’Ojos de Brujo (n’ha estat co-fundador, co-compositor i co-productor artístic) i productor i director del projecte Calima. Ha col·laborat, entre d’altres, amb Amparanoia i Macaco.

<<Jo em pregunto, existeix públic de flamenc a Catalunya, avui? És públic habitual? És nou? Jo crec que encara hi ha un seguit de tòpics que et trobes en expressions diverses i a vegades esperpèntiques quan es parla de flamenc a Catalunya. >>